Prova Concurso - Pedagogia - 2010-IF-RN-PROFESSOR-LINGUA-ESPANHOLA - COMPERVE - IF - 2010

Prova - Pedagogia - 2010-IF-RN-PROFESSOR-LINGUA-ESPANHOLA - COMPERVE - IF - 2010

Detalhes

Profissão: Pedagogia
Cargo: 2010-IF-RN-PROFESSOR-LINGUA-ESPANHOLA
Órgão: IF
Banca: COMPERVE
Ano: 2010
Nível: Superior

Downloads dos Arquivos

prova.pdf
gabarito.pdf

Provas relacionadas

PEDAGOGOUFPA2018
PEDAGOGOUNIFESSPA2018
PEDAGOGOEBSERH2018

Gabarito

comperve-2010-if-rn-professor-lingua-espanhola-gabarito.pdf-html.html

 

414 Língua Espanhola 

1 

B 

2 

D 

3 

D 

4 

C 

5 

A 

6 

C 

7 

B 

8 

C 

9 

B 

10 

C 

11 

D 

12 

ANULADA 

13 

A 

14 

C 

15 

A 

16 

B 

17 

A 

18 

A 

19 

C 

20 

B 

21 

ANULADA 

22 

A 

23 

C 

24 

B 

25 

A 

 

Prova

comperve-2010-if-rn-professor-lingua-espanhola-prova.pdf-html.html

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 

 

 
  

Leia estas instruções

 

C on fi ra  s e  os   dad os  con ti dos  n a  p arte  i n fe rio r  des ta   ca pa   es tão   corre tos  e ,  em  segu ida ,  assine   no 

esp aço  reserva do  p ara  isso . 

Es te  Cad erno   con tém   vinte  e  se te   qu estões ,  se ndo   2 5  de   múl ti pla   escol ha  e  2  discurs i vas ,  assim 

d istri bu íd as: Discursi vas , C onh e cimen tos Espe cífi cos  

→ 01 a 20  e Educação Profissional → 21 a 25. 

Se   o   C ade rn o  co n ti ve r  al guma   impe rfe ição   g rá fi ca  que   imp eça   a   le i tu ra ,  comuni qu e  isso 

ime dia tamen te  ao  Fis cal . 

C ada  ques tã o  de  mú l tip la  esco lha , ap resen ta  ap enas  uma  resp osta  corre ta .  

Os   rascu nhos   e   as   ma rca ções   fe i tas   nes te   Cad erno   n ão   se rão   co nside ra dos   pa ra   e fei to   de 

a va lia çã o . 

In terpre ta r  as   qu estões   fa z  pa rte   da   a va lia çã o ;  po rta n to ,  não   adi an ta   ped ir  escl arecimen tos   aos 

Fis cais . 

U tili ze  qua lqu er espa ço  em  bran co  d este  Ca de rno  pa ra  rascunh os e  nã o  des ta qu e  ne nhuma  folh a . 

Vo cê   d ispõe   de ,  no   má ximo ,  q ua tro   h oras  pa ra   resp ond er  às  ques tõ es  de   múl tipl a   es col ha   e 

p re en che r as  Fo lhas  d e  Res pos tas . 

Use  e xclusi vame n te  cane ta  esferog rá fi ca ,  con fe ccion ada  em  ma te ria l  tra nspa ren te ,  de   tin ta  pre ta  ou  
a zu l . 

1 0 

O p re en chime n to  d as Folh as  de  Respos tas  é  de  sua  in te ira  responsa bil ida de . 

1 1 

R e ti ran do -se   a ntes   de  dec or rer em   dua s   hora s   do  iníc io  da   pr ova ,  de vo l va ,  também ,  es te 

C ade rn o ; caso  con trá rio , po de rá  l e vá-lo . 

1 2 

An tes  d e  re ti ra r-se  definitivame nte  da  sa la , d e vol va  a o  Fiscal  a  Folh a  de  Respos tas . 

 

 
 
 
 
 
 
 
 
As si nat ura  do  Can did ato :________________________________________________

 

 
 

comperve-2010-if-rn-professor-lingua-espanhola-prova.pdf-html.html

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

comperve-2010-if-rn-professor-lingua-espanhola-prova.pdf-html.html

IFR N 

– Conc urso Públic o 2010  – Língua Espanhola

     

      

1

 

Q u e stõe s D i sc u r si va s 

 

 
 
 
 
 
Questão 1 
 
La era d e informac ión y  c onoc imient o y a llegó a la humanidad.  A ct ualment e,  la part ic ipac ión de la 
Informát ic a  en  la  educ ac ión  s e  ha  ext endido  por  t odo  el  mundo,   pero  princ ipalment e  al  nivel  de 
us o  de s us  herramient as  t ec nológic as  más  repres ent at ivas ,  a  lo  que s e  le  denomina  

“Tec nologías 

de  la  Información" 
A   part ir  de  es e  ent endimient o  ex plique  de  qué  manera  s e  puede  aplic ar  la  informát ic a,  t ambién  a 
la  ens eñanz a  de  lenguas   ext ranjeras,   objet ivando  apoy ar  el  proc es o  de  ens eñanz a -aprendiz aje y 
res olver  c uest iones  de  est e c aráct er. 

 
 

 

 

 
Questão 2  
 
E s  innegable  que  la  s ociolingüíst ic a  ha  c ont ribuido  s ignific at ivament e  a  la  difusión  y     a  la 
valorac ión  de  una   det erminada  forma  de  ver  la  lengua,   o  s ea,   de  verla  en  s u  c ont ex t o s ocial.   La 
ex is t enc ia  de  variedades   (s ociales  y   dialect a les )  no  puede  s er  arrinc onada  en  la  ens eñanz a  de 
lenguas   ex t ranjeras .  Corder  (1973)  ins ist e  en  la  idea  de  que  los   mejores   res ult ados  en  la 
ens eñanz a  de  lenguas   s e  obtienen  c uando  el  c ont enido  lingüís tic o  de  los   c urs os   es t á  c erc a  de 
las  nec es idades  func ionales  de los  est udiant es.    
De  ac uerdo  c on  lo  ex puest o  ant eriorment e,   dis eñe  un  modelo  de  act uac ión  doc ent e  que 
c ont emple  las  variedades   dialect ales  en  la  ens eñanz a  del  es pañol c omo  Lengua  Ext ranjera.

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 

ESTAS  QU ESTÕES  DEVER ÃO  SER   RESPOND ID AS ,  IN TEIR AMEN TE  EM  L ÍN GU A  ESPANH OL A,  N A 
FOLH A D E R ESPOSTAS  D AS QUESTÕES D ISCU RSIVAS . 

 

comperve-2010-if-rn-professor-lingua-espanhola-prova.pdf-html.html

 

 

 

 

 

                                    IFRN 

– Conc urs o Públic o 2010 – Língua Espanhola 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

comperve-2010-if-rn-professor-lingua-espanhola-prova.pdf-html.html

IFR N 

– Conc urso Públic o 2010  – Língua Espanhola

     

      

3

 

 

Q u e stõe s d e  M úl ti p la  E sco l ha 

 

 
LÍNGUA ESPANHOLA 
 
01. 
 

A diferencia de la may oría de autores de lengua portugues a que clasific an los  verbos  “fec har” 

y     “aprovar”  c omo  regulares   porque  s e  atienen  s olo  a s us   grafías,  Cunh a  (1991)  y   Oliveira  
(1992)  los   t oman  c omo  irregulares   a  c aus a  de  la  abert ura  voc álic a  que  s ufren  en  las  
pers onas  del singular y  terc era del plural: “fec ho, fec has, fec ha, fec hamos , fec hais  y  fec ham” 
y   “aprovo,  apro vas ,  aprova,  apro vamos ,  apro vais ,  aprovam” .  Es a  abertura  voc álic a  revela  
que  es t os   verbos ,   en  port ugués,   pres ent an  voc ales   dist int as   en  las   pers onas   del  singular  y  
terc era  del  plural  que  traen  la  “é”  y   la  “ó”,  abiertas ,  res pectivamente,  mientras   que  dic has  
voc ales ,   en  las   1ª  y   2 ª  pers onas   del  plur

al, s e realiz an c on s onidos  c errados: “e” y  “o”. Ello 

puede  mos t rar  la  relac ión  morfológic a  y   fonét ic a  verbal  en   port ugués   y   en  es pañol.   P or  lo 
ant es   ex pues t o,   marque  la  alt ernat iva  que  pres ent e  la  t raduc ción  al  es pañol  y   las  
c aract erís tic as  propias  de  es t os  verbos .  

 

A)  Fec har/c errar,   aprovar/ aprobar  s on  ver bos   irregulares   en  las   dos   lenguas   porque  s ufren 

c ambios   gráfic os  en s us  c onjugaciones . 

B)  Fec har/c errar,   aprovar/ aprobar  s on  verbos   irregulares   en  la  lengua  es pañola  porque  

s ufren  dipt ongac ión  en  pres ent e. 

C)  Fec har/c errar,   aprovar/ aprobar  s on  verbos   irregulares   en  la  lengua  es pañola  porque,   as í 

c omo  en  el  port ugués,  pres ent an  abert ura  voc álic a  en  el  pres ent e . 

D)  Fec har/c errar,   aprovar/ aprobar  s on  verbos   irregulares   porque  pres ent an  formas 

arriz ot ónic as   en  s egunda  pers ona  del  plural  del  imperat ivo  afirmat ivo . 

 
 
02.  S abido es  que la Morfología es  la part e de la gramát ic a que es tudia las  palabras  en c uant o a s u 

est ruct ura y  las  variac iones  formales  que  puedan pres ent ars e.  También  podemos  afirmar que : 

 

es t a  disc iplina  lingüís tic a  s e  relac iona  c on  la  lex ic ología,   la  s emánt ic a  y   la 
fonología.  

II  

la  unidad mínima  del  análisis  morfológic o  es  el morfema . 

III  

el  morfema  es  la  unidad  mínima  y  abs t rac t a  de la  gramát ic a  de  una  lengua . 

IV  

la  palabra  es   la  unidad  lingüís tic a c onformada  nec es ariament e  por,   al  menos, 
un  lex ema. 

V  

morfológic ament e  hablando,   la  palabra  s e  c onforma  por  un  lex ema  y   un 
morfema  gramat ic al,   de  los  c uales   el  primero  es   dis pens able . 

 

De  las  afirmaciones  ant eriores  c onc luimos  que : 

 

A)  t odas  est án  c orrect as . 

B)  s olo  I,  II  y  III  es t án c orrec t as . 

C)  s olo  I,  II  est án c orrect as. 

D)  s olo  I,  II,   III  y  IV  est án c orrect as. 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

comperve-2010-if-rn-professor-lingua-espanhola-prova.pdf-html.html

 

 

 

 

 

                                    IFRN 

– Conc urs o Públic o 2010 – Língua Espanhola 

03.  E l  verbo  at iende  divers os   c rit erios   a  la  hora  de  c las ific arlo,  es   la  clas e  de  palabra  más 

va riable  y   más   import ant e  de  la  orac ión.   Al  clasific arlo  s egún  s u  func ión,   at endiendo  el 
c rit erio  sint áct ic o  nos   deparamos   c on  los   verbos   c opulativos ,   que  sirven  de  enlac e  ent re  el 
s ujet o y   un  s ust ant ivo  o  adjet ivo.   Identifique  las   orac iones  c uy o  verbo  es  c opulativo .  

 

E s e  post re  es  s emidulc e. 

II  

E l  adolesc ent e  est á  en  el  hos pit al . 

III  

E st e  vino  es  es pañol . 

IV  

E l  anc iano  est á  enfermo . 

V  

Los  c hic os  es t án  esc ribiendo  bien . 

 

Marque  la  alt ernativa  c orrect a . 
 
A)  Ninguna  orac ión  c ont iene  verbo  c opulat ivo . 
B)  S olo l os  verbos   de  II y   IV s on c opulativos . 
C)  Todas   las  oraciones  c ont ienen  verbos   c opulativos . 

D)  S olo l os  verbos   de  I ,  III  y   IV s on c opulat ivos . 

 

 

TEXTO PARA LAS PREGUNTAS 4 Y 5 
 
“Condorito”
  es  un  conocido  personaje  de  historieta  chileno  del  cómic  del  mismo  nombre.  El 
pers onaje  es   repres ent ado  c omo  un  hombre -c óndor  (en  alus ión  al  es c udo  nac ional  de  Chile )  que 
vi ve  en  una  c iudad  fict ic ia  llamada  P elot illehue.  Fue  c reado  por  el  dibujant e c hileno  René  Ríos.

 

 

 

h ttp ://es .wi ki ped ia .o rg /wi ki /C on do ri to _(pe rsona je ) 

 

04.  E n  la  viñet a  de  Condorit o  enc ont ramos ,  res pect ivament e,  los s int agmas  nominales : 
 

A)  Hue voduro  -  Ungenio.  

B)  Ungenio  - t u. 

C)  Hue voduro  -  y o. 

D)  Ungenio  -  Guanac o. 

 

comperve-2010-if-rn-professor-lingua-espanhola-prova.pdf-html.html

IFR N 

– Conc urso Públic o 2010  – Língua Espanhola

     

      

5

 

05.   Los   núc leos   de  los  s int agmas  verbales   que c onst it u

y en el disc urs o de “Ungenio” s on: 

 

A)  P egué 

– fíjate  – dijo  – era.           

 

C)  Dijo 

– era.

         

 

B)  Fíjat e 

– dijo  – era.        

 

 

D)  P as ada 

– Igualito  – dijo. 

 
 

06.  E n  t odo  proc es o  ment al,  al  c omparar  el c ont enido  de  las   palabras,  dec imos  que  s on  análogas 

al  desc ubrir  ciert os   ras gos ,  c ualidades   o  propiedades  c omunes .   Lograr  est a  ident ific ación  no 
s olo  implic a  un  c onoc imient o  bás ic o  del  s ignific ado  de  los   voc ablos ,   s ino  t ambién  de  s us  
c ont ex t os   y   reperc usiones,   siendo  as í,   la  analogía  más   allá  de  s u  c ont enido  apasionant e  y  
re velador,   s e  c aract eriz a  por  s u  nat uralez a  fundament alment e  racional,   es t á  pres ent e  en 
t odas   las   es feras   de  la  act ividad  humana,   en  c ons ec uenc ia,   si  queremos   realiz ar  una 
definic ión est ric t a en el ámbit o del raz onamient o verbal,  t enemos  que deduc irla de s u s en t ido 
amplio.   De  t odas   las   alt ernativas   propues t as ,   la  únic a  que  es t ablec e  una  relac ión  análoga 
ent re 

IDIOSINCRASIA     →   PUEBLO, es : 

 

A)  c onciencia      

→  pers ona. 

B)  s imilit ud            

→  plagio. 

C) 

pers onalidad  → s ujeto. 

D)  p

ec uliaridad   →  invento. 

 
 
07.  E s   s abido  que  hay   un  fuert e  mit o  ins tit uido  en  la  c abez a  de  los   aprendient es   de  la  lengua 

es pañola  c omo  s egunda  lengua  s obre  la  c reencia  de  ex ist ir  dos   bloques   uniformes   de  las 
va riant es   del  es pañol:   Es paña  y   A méric a.   S in  embargo,   ni  s iquiera  es os   dos   bloques 
pres ent an  uniformidad.   A demás,   c ont radic iendo  lo  que  s e  piens a,   hay   posibilidades   de 
enc ont rar  ras gos   del  es pañol  his panoameric ano  en  el  es pañol  penins ular.   E lija  la  alt ernat iva 
CORRE C TA   res pec t o  a  los   ras gos   fonét ic o -fonológic os   del  primero  que  aparec en  en  el 
s egundo.   

 

A)  /y /  realiz ada c omo  fric at iva,  s es eo  y  / d/  c errando s ílaba  realiz ada  c omo  int erdent al . 

B) 

Ses eo, y eís mo, la pérdida de la “S” implos iva y  final . 

C)  / d/ c errando  s ílaba  realiz ada c omo  int erdent al,   vos eo  y y eís mo. 

D) 

Cec eo, y eísmo, la pérdida de la “S” implos iva y final. 
 

 
08.  A lgunos  lingüist as  pret endieron hac er de la fonología   y  de la  fonét ic a c iencias  independient es 

y   t rat arlas   por  s eparado,  s in  embargo,   des de  hac e  un  buen  tiempo,  s e les   ot orga  una  unidad 
fónic a  en  el  lenguaje.   S on  c iencias     que  requieren  un  apoy o  mut uo  para  s u  ex ist encia 
“independiente”. Son afirmac iones  c orre ctas  s obre Fonétic a y Fonología: 

 

A)  La  Fonét ic a  est udia  los   element os   fónic os   de  una  lengua  a  part ir  de  s u  func ión  en  el 

s is t ema  lingüís tic o. 

B)  La  Fonétic a  est udia  el  signific ant e  en  el  habla  y  la  Fonología  el s ignific ado  en  el  habla . 

C)  La  Fonétic a  est udia  el  signific ant e  en  el  habla  y  la  Fonología  el s ignific ant e  en la lengua . 

D)  La  Fonología  est udia  los  element os  fónic os   de  una  lengua  a  part ir  de  s u  realiz ac ión, 

c onst it ución  ac úst ic a  y  perc epc ión. 

 

 

09.  S iendo  el  fonema  la  menor  unidad  lingüíst ic a  de  l a  Fonología,   des provis t a  de  signific ado, 

indique  la  alt ernat iva  que  c ont emple  el  número  de  fonemas   de  la  lengua  es pañola,     en  la 
ex pres ión “Había un vec ino”. 

 

A)  9  fonemas .           

 

 

C)  10  fonemas .

         

 

B)  8  fonemas .        

 

 

D)  12  fonemas . 

comperve-2010-if-rn-professor-lingua-espanhola-prova.pdf-html.html

 

 

 

 

 

                                    IFRN 

– Conc urs o Públic o 2010 – Língua Espanhola 

10.   Hablar  de  Fonét ic a  es   hablar  de  s onidos .   E st os   s e  c las ific an  a  t ravés   de  s us   índic es 

art ic ulat orios   en  los   c uales   los   órganos   participan  ac tiva  o  pas i vament e,   det erminando  s us  
ras gos.   P or  lo  ant es   ex puest o,   marque  la  alt ernativa  que  dic e  de  la  diferenc ia  ent re  el 
fonema  / f/  y  el  fonema / s/. 

 

A)  La  acc ión  de las  c uerdas   voc ales.

 

B)  E l  modo  de  art ic ulac ión.

 

C)  E l  lugar  de  artic ulac ión.

 

D)  La  acc ión  del  velo  del  paladar .

 

 
 
11.  E l  modelo  de  inves t igac ión  de  la  t eoría  del  A nális is   Cont ras tivo  (A C)  s urgió  c omo  un  marc o 

met odológic o que s e inic ió c on los  est udios  de Fries  (1945) y  Lado (1957).  De  ac uerdo c on la  
t eoría  del A C,  indique  la  alt ernat iva  que  apunt a  c ómo  era la c onc epc ión  del  error . 

 
A)
  Como  forma  pos it iva,   des de  que  aparezc a  en  los  est adios   iniciales   del  apre ndiz aje  de  la 

s egunda  lengua. 

B)  Como  un  mec anis mo  act ivo  y  nec es ario  en  el  proc es o  de  aprendiz aje  en t odos  los  niveles . 

C)  Como  res ult ado  de  la int erferenc ia  de  la lengua  mat erna,  luego,   una  et apa  impresc indible 

en  el  aprendiz aje  de  una  s egunda lengua . 

D)  Como  inc onc ebible,   c omo  mues t ra  de  la  inc apacidad  del  aprendient e  para  produc ir  algo 

c orrect ament e. 

 

 

12.  E n  la  s egunda  viñet a  de  la  t irit a  de  Mafalda  s e  perc ibe  el  us o  del  pronombre  de  t rat amient o 

vos   en  un  lenguaje  oral  y   en  un  c ont ex t o  informal.   S eñale   el  grupo  de  país es   que  no  
c oinc iden c on  est e  ras go  morfológic o  perc ibido c omo t ípic o  de A rgent ina . 

 

 

h ttp ://ww w .bl ogd ecomics .com /wp -co n ten t/upl oads /2 008 /12 /ma fa lda -vin e ta .g i f 

 

A)  P araguay  y  Honduras . 
B)  V enez uela  y   El S alvador.  
C)  Nic aragua y   Cos t a  Ric a  
D)  P uert o  Ric o  y S ant o  Domingo .   

 
 
13.   La  edad  es   uno  de  los   fact ores   individuales   que  c ondic iona  el  aprendiz aje  de  una  s egunda 

lengua.  A s í,   a  tiempo c onst ant e  de  ex p os ic ión  a  la  L2,  es   pos ible  est ablec er  que:  

 

A)  en  c ondiciones   normales,   la  adquisición  de  la  L2  del  niño  t iene  éx it o  t ot al  en  t odos   los 

c as os ;  el  éx it o,  y  no t ot al,   por  part e  de  un  adult o  s e  limit a  a  una  reducida minoría.  

B)  t ant o  el  niño  c omo  el  adult o  n ec es it an  inst rucc ión  formal  para  alc anz ar  el  nivel  d e  nat ivo  

al  aprender  una s egunda  lengua. 

C)  los   adult os   aprenden  una  lengua  ex t ranjera  c on  más   facilidad  que  los   niños   porque  y a 

t ienen  c onsc ienc ia  de  la  est ruct ura  de  s u  lengua  mat erna,   pudiendo  diferenc iarla  de  la 
lengua  met a c on  más   fac ilidad. 

D)  el  miedo  a  c omet er  errores   es   un  fact or  que  c ont ribuy e  a  que  el  niño  no  des arrolle  c on 

t ant a  rapidez  el  aprendiz aje  de  una s egunda  lengua.  

comperve-2010-if-rn-professor-lingua-espanhola-prova.pdf-html.html

IFR N 

– Conc urso Públic o 2010  – Língua Espanhola

     

      

7

 

14.  E n  el  marc o  de  la  ens eñanz a -aprendiz aje  de  una  lengua  ext ranjera,  e l  anális is   c ont ras tivo  

s egún  Fries   (1945)  y  Lado  (1957)   propone  la  c omparac ión  s ist emátic a  de  dos  lenguas,   la 
lengua  mat erna  del  est udiant e  (L1)  y  la  lengua  met a,   ext ranjera  o  L2.   Est a  c omparac ión  ha 
de  realiz ars e  en  t odos  los   niveles   del  sis t ema:   fonológi c o,  gramatic al,  léxic o  y  c ult ural 
s iguiendo  el  proc edimient o  que  a c ont inuación s e  det alla: 

 

Des c ripc ión  est ruct ural  de  L1  y  L2; 

II  

Cot ejo  de  las  des c ripc iones ; 

III  

E laborac ión  de  un  list ado  de  las   es t ruc t uras   no  equivalent es;  

IV  

Reagrupac ión  de  las   est ruct uras   no  equivalent es ,   est ableciendo  una  jerarquía 
de  dific ult ad; 

V  

P redicc ión  y  desc ripc ión  de las  dific ult ades;  

V I 

P reparac ión  de  los  mat eriales  de inst rucc ión.  

 

Cons iderando  lo  ant es   ex puest o ,  marque la  afirmac ión  c orrec t a. 

 

A)  S olo  I,   II  e  IV  c orres ponden  a  los  proc edimient os   propues t os   por  Lado.  

B)  La  propues t a  de  Lado  y   Fries  t uvo  t ot al  ac ept ac ión,   a  pes ar  de  los   evident es   frac as os   en 

s u  aplic ac ión. . 

C)  La  propues t a  de  Lado  y   Fries   fue  rec haz ada,   pero  aún  as í,   no  s e  le  puede  rest ar 

import ancia,  pues  c ons tit uy e  el  fundament o  para  ent ender  los  act uales   es t udios  de 
int erlengua. 

D)  S olo  I,   II,  IV  e V I  c orres ponden  a los  proc edimient os  propuest os  por  Lado . 

 
 

15.   Los   años   70  t rajeron  una  aut ént ic a  revoluc ión  a  la  didác t ic a  de  lenguas .   Las   nuevas  

orient aciones   propuest as   por  el  enfoque  noc ional -funcional  priman  la  c onsiderac ión  del 
lenguaje  c omo  inst rument o  de  c omunic ac ión.   E st e  nuevo   plant eamient o  s upone  que  para  
c ons eguir  una  aut ént ic a  c ompet encia c omunic ativa  hay   que:  

 

A)  int erioriz ar    la  c ompet enc i a  gramat ic al  y  la  s ociolingüíst ic a  que  s uby ac en  a  t odo  ac t o  de 

habla. 

B)  t ener el dominio de la c ompet enc ia gramatic al c omo medio es enc ial para lograr una buen a  

c omunic ación. 

C)  dominar  la  lengua c omo  c ódigo,  y a  que  es  él  el  res pons able  por c omunic ar c on  e fic ienc ia. 

D)  arrinc onar  los  element os  ext ralingüís tic os   del  proc es o  de c omunic ación.  

 
 
16.   Cuando  Colón  llegó  a  Améric a  en  1492,   la  divers idad  idiomát ic a  americ ana  era  t al,   que 

algunos  aut ores  est imaban que es t e c ont inent e era el más  fragment ado lingüís ti c ament e,  c on 
alrededor  de  123  familias   de  lenguas,   muc has   de  las   c uales   pos eían,   a  s u  vez ,   dec enas   o 
inc lus o  cient os   de  lenguas   y   dialect os.   S in  embargo,   algunas   de  las   lenguas   indígenas  
import ant es   -por s u  número  de  hablant es   o  por s u  aport e  al  es pañol - s on  el  náhuat l,   el t aíno,  
el  may a,   el  quec hua,   el  aimara,   el  guaraní  y  el  mapuc he,   por  c it ar  algunas .   A s oc ie  las  
c olumnas   de  forma  que  t ales   lenguas   indígenas   es t én  relacionadas   a  los   país es   his panos  
que  las  hablaban  ant es  de la c oloniz ac ión.  

 

1  -  Náhualt 

(        )  P araguay 

2  -  Taíno 

(        )  Guat emala y   Honduras 

3  -  May a 

(        )  Chile 

4  -  Aimara 

(        )  Caribe 

5  -  Guaraní 

(        )  B olivia  y  P erú 

6  -  Mapuc he 

(        )  Méxic o 

 

E lija  la s ec uenc ia  c orrect a. 
 
A)

  5,   1,   4,  2,  6,  3. 

 

C)  5,   4,  2,  6,  3,  1. 

B)  5,   3,  6,  2,  4,  1

 

D)  5,   6,  3,  2,  4,  1. 

comperve-2010-if-rn-professor-lingua-espanhola-prova.pdf-html.html

 

 

 

 

 

                                    IFRN 

– Conc urs o Públic o 2010 – Língua Espanhola 

17.   Julio  Cort áz ar  y   Mario  V argas   Llos a,   grandes   esc rit ores   his panoameric anos ,   hac en 

import ant e c amino  en  la  produc c ión  lit eraria c ast ellana,   muest ra  de  es t o  es   manifes t ada  por 
V argas   Llos a  en  el   t rec ho s iguient e: 

 

“Julio  Cortáz ar s e jactaba  en s us  últimos   años   de  es c ribir  “c ada  vez   más  mal”  Quería  decir 
que,   para  ex pres ar  lo  que  anhelaba  en  s us   c uent os   y   novelas ,   s e  s ent ía  obligado  a  busc ar 
formas   de  ex pres ión  c ada  vez   menos   s omet idas   a  la  forma  c anónic a,   a  des afiar  el  ge nio  de  
la  lengua  y   t rat ar  de  imponerle  rit mos ,  paut as ,  voc abularios ,  de  modo  que  s u  pros a  pudiera 
repres ent ar c on  más  veros imilit ud  aquellos  pers onajes  y s uc es os  de  s u  invenc ión.  

“Cartas  a un es critor”  Mario Vargas  Llosa

 

En el texto, “no s ometers e a las formas c anónic as ” quiere dec ir: 
 

A)  t rans gredir  las   formas  t radic ionales   de  la  pros a  lit eraria . 

B)  aislar  los  pers onajes  lit erarios  de la  gramát ic a  es pañola . 

C)  ent ender  erróneament e la import anc ia  de  la  ins pirac ión. 

D)  des afiar  dec ididament e la s utilez a   y  la  pompos idad c lás ic as . 

 
 

TEXTO PARA LAS CUESTIONES 18, 19 Y 20  

 
             

 

 

 

El  sueño 

Sor Juana Inés  de la Cruz   

 

quien  de  la  breve  flor  aun  no s abía              730 
por  qué  ebúrnea  figura  
c irc unsc ribe s u  frágil  hermos ura: 
mixt os,  por  qué, c olores 
--c onfundiendo  la  grana  en  los   albores -- 
fragant e  le s on  gala:                                  

735 

ambares   por  qué  ex hala, 
y   el leve,   s i  más   bello 
ropaje  al  vient o  ex plic a, 
que  en  una y   ot ra  fres c a  mult iplic a  
hija,  formando  pompa  es c arolada                 740 
de  dorados   perfiles  c airelada, 
que  --rot o  del c apillo  el  blanc o s ello -- 
de  dulc e  herida  de  la  Cipria  Dios a 
los  des pojos   ost ent a  jac t anc ios a, 
s i  y a  el  que la c olora,                               

745 

c andor  al  alba,  púrpura  al  aurora  
no  le  us urpó y ,  mezc lado, 
purpúreo  es   ampo,   ros ic ler  nevado:  
t ornas ol  que c oncit a 
los  que  del  prado  aplaus os  s olic it a,             750 
prec ept or  quiz á  vano  
--s i  no  ejemplo  profano -- 
de  indust ria  femenil  que  el  más   act ivo  
ve neno,   hac e  dos  vec es  s er  noc ivo  
en  el  velo  aparent e                                    

755 

de  la  que  finge t ez  res plandec ient e. 
 
P ues  si  a  un  objet o s olo,  --repet ía 
t ímido  el P ens amient o --, 
huy e  el c onoc imient o 
y  c obarde  el  disc urs o  s e  des vía;                    760 
s i  a  es pecie s egregada  
--c omo  de  las   demás  independient e, 
c omo s in  relac ión c ons iderad a-- 

comperve-2010-if-rn-professor-lingua-espanhola-prova.pdf-html.html

IFR N 

– Conc urso Públic o 2010  – Língua Espanhola

     

      

9

 

da  las  es paldas  el  ent endimient o, 
y   as ombrado  el  disc urs o  s e  es peluz a         765 
del  difíc il c ert amen  que  rehús a 
ac omet er  valient e, 
porque  t eme c obarde 
c omprenderlo  o  mal,   o  nunc a,   o t arde, 
¿c ómo  en t an  es pant os a                                  770 
máquina  inmens a  disc urrir  pudiera, 
c uy o  t errible inc omport able  pes o 
--s i y a  en s u c ent ro  mis mo  no  est ribara -- 
de  At lant e  a las  es paldas  agobiara, 
de  A lc ides   a  las  fuerz as  exc ediera;            775 
y   el  que  fue  de  la  Es fera  
bas t ant e c ont rapes o, 
pes ada  menos,  menos  ponderos a 
s u  máquina  juz gara,  que la  empres a 
de  inves t igar  a  la  Nat uralez a?                     780 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

h ttp ://use rs.ip fw .edu /jeh le /poesi a /p rimsuen .h tm 

 
18.  E n  el  fragment o  dest ac ado  (vv. 730 -780)  s e  llega  a la c onclusión  de  que: 
 

A)  grac ias   a  la  inmens a  dimensión  del  univers o,   el int elect o  es  inc apaz   de  ent enderlo . 

B)  diferent ement e  del  humano,  poderos os  s eres   mit ológic os  c omo  At lant e  o  A lc ides 

ent endieron  el  univers o . 

C)  el  ent endimient o  humano  c onsigue  de sc ifrar  objet os   de  la  nat uralez a,   luego  t ambién 

c omprende  los   hec hos  del  univers o . 

D)  t ant o  hombres   c omo  s eres   mit ológic os   s on  c apac es   de  ent ender  el  univers o  p orque  lo  

hac en  de  forma  parc ial . 

 
 

19

 

Cons idere  las  siguient es   afirmat ivas  s obre  el  poema  E l  S ueño  de S or  Juana  Inés  de  la  Cruz: 

 

E l  plano  verbal  obs erva  que  para  la  ex pos ición  filos ófic a  es   normal  que  la 
aut ora  rec urra  a  los  verbos   en  pres ent e  y   que  és t os   est én  en t erc era  pers ona 
y  t engan c omo s ujet o,  en  gran  part e  de los  c as os ,  al  pens amient o. 

II  

La  int errogación  ret óric a  de  los  vers os   770 -780  da  fuerz a  al  disc urs o  y   s irve 
para  mos t rar  la  s orpres a  de  la  aut ora  al  desc ubrir  que  el  ent endimient o 
humano  pret ende  c omprender  algo  t an  inmens o  c omo  el  univers o  que   le  es  
t ot alment e  ajeno. 

III  

E l  es tilo  del  que  hac e  gala  S or  Juana  en  est os  vers os   es  fiel  a  la  es t ét ic a 
gongorina  por  lo que  no s on c omunes  las  figuras  poét ic as,  el  hipérbat on  y  la 
elipsis. 

IV  

La  int errogac ión  ret óric a  y   el  est ilo  de  los   vers os   770 -780  d an  fue rz a  al 
disc urs o  y   s irven  para  c omprender  la  grandios idad  del  s er  humano  c omo 
dec odific ador  del  univers o.  

 

La  opc ión  que c ontiene t odas  las   afirmat ivas  c orrect as  es:  
 

A)  II,     III y   IV. 

B)  I,   III  y  IV. 

C)  I,   II y   III. 

D)  I,   II y   IV. 

 
 
 
 
 
 

comperve-2010-if-rn-professor-lingua-espanhola-prova.pdf-html.html

 

 

 

 

 

                                    IFRN 

– Conc urs o Públic o 2010 – Língua Espanhola 

10 

20.  E n  relac ión  a la  mét ric a  ut iliz ada  por la  aut ora,  s e  puede  dec ir  que: 
 

A)  por t rat ars e de una s ilva ex ige un n úmero det erminado de   vers os  en c ada es t rofa s ino que  

permit e  un  número indefinido . 

B)  s e  t rat a  de  una  s ilva,   una  c ons t rucc ión  poét ic a  que  c ombina  s in  un  orden  fijo  vers os  

hept as ílabos y   endec as ílabos . 

C)  la  s ilva,   que  c onsi gue  un  rit mo  rápido,   no  fue  muy   utiliz ada  en  la  poes ía  cient ífic a  y 

filos ófic a  por la libert ad  que  ofrec e. 

D)  la  rima  no  pres ent a  libert ad,   abundan los  pareados   as onant es  y  exige  un  sist ema  fijo . 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

comperve-2010-if-rn-professor-lingua-espanhola-prova.pdf-html.html

IFR N 

– Conc urso Públic o 2010  – Língua Espanhola

     

      

11

 

 

EDUCAÇÃO PROFISSIONAL 
 
21. 
 A   Rede  Federal  de  E duc aç ão  P rofiss ional,   Cient ífic a  e  Tec nológic a,   inst it uída  pela  Lei  nº  

11. 892/ 2008,   é  formada  por  um  c onjunt o  de  ins t it uiç ões   de  nat urez a  jurídic a  de  aut arquia,  
det ent oras   de  aut onomia  adminis t rat iva,   pat rimonial,   financ eira,   didát ic o -pedagógic a  e 
disc iplinar.  A  ess e  res peit o,  analis e  as  afirmativas   abaix o.  

 

A   educ aç ão  profiss ional,   previs t a  pelo  art.   39  da  Lei  9. 394/ 1996  e  regida  pelas 
diret riz es   definidas   pelo  Cons elho  Nac ional  de   E duc aç ão,   é  des envolvida  por  meio  de  
c urs os   e  programas   de  formaç ão c ontinuada  de  t rabalhadores ,  de  educ aç ão  profis sional 
t éc nic a  de  ní vel  médio  e   de  e duc aç ão  profis s ional  t ec nológic a  de  graduaç ão  e  de   pós -
graduaç ão. 

II  

A   ofert a  de  c urs os  e  programas   par a  a  educ aç ão  profis sional  obs erva  duas   premis s as 
bás ic as:   a  es t rut uraç ão  em  eix os   merc adológic os,   c ons iderando  os   divers os   s et ores   da 
ec onomia  loc al  e  regional,   e  a  art ic ulaç ão  c om  as  áreas   profis sionais,   em  funç ão  da 
empregabilidade  e  do  empreendedoris mo.  

III   Os   Ins tit ut os   Federais   s ão  ins tit uiç ões   de  educ aç ão  s uperior,   bás ic a  e  profiss ional, 

pluric urric ulares   e  mult ic ampi,   es pecializ ados   na  ofert a  de  educ aç ão  profissional  e 
t ec nológic a  nas   diferent es   modalidades   de  ens ino,   c om  bas e  na  c onjugaç ão  de 
c onhec iment os  t éc nic os  e t ec nológic os  c om  as  s uas  prátic as  pedagógic as .  

IV   Uma  das   finalidades   dos   Inst it ut os   Federais   é  qualific ar -s e  c omo  c ent ro  de  referênc ia 

no  apoio  à  ofert a  do  ens ino  de  c iênc ias   nas  inst it uiç ões   públic as   de  ensino,   oferec endo 
c apac it aç ão  t éc nic a  e  at ualiz aç ão  pedagógic a  aos   doc ent es   das   redes   públic as   de 
ens ino. 

V  

E m  s e  t rat ando  da  art ic ulaç ão  dos   c urs os   t éc nic os   de  ní vel  médio  e   o  ens ino  médio, 
es t ão  previs t as ,  legalment e,   as   s eguint es   formas   de  ofert as   es pec ífic as   para  o 
des envol viment o  des s a  art ic ulaç ão:   divers ific ada,   int egrada,   c onc omit ant e,   unific ada  e 
s ubs equent e. 

 

A ss inale  a  opç ão  em  que t odas   as   afirmat ivas   es t ão  c orret as.  

 

A)  III,   IV   e  V. 

 

B)  I,   II  e  IV . 

 

C)  II,   III  e  V.   

D)  I,   III  e  IV. 

 

 
22.  A   legis laç ão  educ ac ional  que  es t ab elec e  as   orient aç ões   c urric ulares  para  a  educ aç ão 

profis s ional  permit iu,   ent re  out ras  medidas,   a  c riaç ão  do   P rograma  de  Int egraç ão  da  E duc aç ão 
P rofiss ional  ao  E ns ino  Médio  na  modalidade  E duc aç ão  de  Jovens   e  A dult os  

– PROEJA,  c omo 

uma  polít ic a  de inc lus ão. 

 

 

Cons iderando  as   diret riz es   nac ionais   vigent es ,   julgue,   s e  fals os   (c om  F)  ou  verdadeiros   (c om 
),   os   fundament os   polít ic o -pedagógic os   apres ent ados   abaix o,   nort eadores   da  organiz aç ão 
c urric ular  para  o c umpriment o  des s a  polític a.  
 

(     ) 

A   int egraç ão  c urric ular,  vis ando  a  qualific aç ão  s oc ial  e  profiss ional  artic ulada  à 
elevaç ão  da   es c olaridade,   c onst ruída  a  part ir  de   um  proc es s o  democ rátic o  e 
part icipativo  de  disc uss ão  c olet iva. 

(     ) 

A   es c ola  formadora  de   s ujeit os,   art ic ulada  a  um  projet o  c oletivo  de   emanc i paç ão 
humana.  

(     ) 

A   valoriz aç ão  de  proc ediment os   t éc nic os,   vis ando  a  formaç ão  para  o  merc ado  de 
t rabalho. 

(     ) 

A   c ompreens ão  e  a  c ons ideraç ão  dos  t empos   e  dos  es paç os  de  formaç ão  dos 
s ujeit os  da  aprendiz agem. 

(     ) 

A   es c ola  vinc ulada  à  realidade  dos  s ujeit os. 

(     ) 

A   ges t ão  democ rát ic a,  em  c ooperaç ão c om  os  projet os   de  governo.  

(     ) 

O  t rabalho  c omo  princ ípio  educ ativo.  

 
A ss inale  a  opç ão  em  que  a s equênc ia  est á  c orret a.  
 
A)  V, V, F, V, V, F e V. 

 

 

 

C)  F, V, V, F, F, V e V. 

B)  F, V, F, V, V, F e V. 

 

 

D)  V, F, V, V, V, V e F. 

comperve-2010-if-rn-professor-lingua-espanhola-prova.pdf-html.html

 

 

 

 

 

                                    IFRN 

– Conc urs o Públic o 2010 – Língua Espanhola 

12 

23.  A   educ aç ão  profiss ional  t em  uma  dimens ão  s ocial  int ríns ec a  que  ext rapola  a  s imples 

preparaç ão  para  uma  oc upaç ão  es pec ífic a  no  mundo  do   t rabalho.   Nes s e  s entido,   t orna -s e 
impresc indível 

implement aç ão 

do 

c urríc ulo 

int egrado.  

Est e 

último 

t raduz -s e,  

fundament alment e,  n um  proc es s o  de 

 

A)  art ic ulaç ão  e c ont ex t ualiz aç ão  das   prát ic as  educ at ivas   c om  as   ex periênc ias   dos   doc ent es,  

orient ado  por  uma  pos t ura  pluridisc iplinar  relevant e  para  a c ons t ruç ão  do  c onhec iment o . 

B)  s ocializ aç ão e difus ão de c onhec iment os  c ient ífic os  nec ess ários  à formaç ão propedêut ic a, 

c om  bas e  em c onc eit os   e  habilidades  c onst ruídos   por meio  de  at ividades   ac adêmic as . 

C)  art ic ulaç ão  e  diálogo  c onst ant e  c om  a  realidade,   em  obs ervânc ia  às   c arac t eríst ic as   do 

c onhec iment o  (c ient ífic as,     his t óric as ,  ec onômic as   e  s ocioc ult urais ),   dos  s ujeit os   e  do 
meio  em  que  o  proc es s o s e  des envol ve.  

D)  uniformiz aç ão  das  prát ic as   pedagógic as ,  definida  nos   c rit érios   de  s eleç ão  e  organiz aç ão 

de  c ont eúdos   e  de  proc ediment os   avaliat ivos ,   a  f im  de  as s egurar  o  s uc es s o  nos 
res ult ados   da  aprendiz agem. 

 
 

24.  A   aprendiz agem  é  ex plic ada  por  diferent es   t eorias   c ognitivas ,   t endo  c omo  referênc ia  os 

pres s upost os   da  P sic ologia  E volut iva  e  da  P sic ologia  da  A prendiz agem.  A   part ir  dess e 
referenc ial,   relac ione  c ada  abordagem  t eóric a  apres ent ada  na  primeira  c oluna  ao  s eu 
res pect ivo  proc es s o  de  des envolviment o  da   aprendiz agem  humana  ex plic it ado  na  s egunda  
c oluna. 

 

1  -  B ehavioris mo  

 

(    )  O  des envol viment o  c ognit ivo  é  pos s ibilit ado  pela 
int eraç ão  do  s ujeit o  c o m  o  out ro  e  c om  o  grupo  s oc ial, 
t endo  c omo  fat or  principal  a  linguagem,   num  proc ess o 
de  amadurec iment o  das  funç ões  ment ais s uperiores

.

 

2  -  S óc io-hist óric a 

 

b(     )  O  proc ess o  de  aprendiz agem  humana  oc orre  por 
meio  do  des en vol viment o  de  es t rut uras   c ognitiva s ,   que 
s e  modific am  por  meio  da  adapt aç ão,   envol ven do  a  
as similaç ão  e  a  ac omodaç ão,   mediada  pela  equilibraç ão 
dos   es quemas c ognitivos .

 

3  -  Int eligências 
múltiplas 

 

c(     )  A   aprendiz agem  ac ont ec e  pelo  c ondic ionament o 
do  c omport ament o,   por  meio  do  proc ess o  de  est ímulo-
res post a,   dependendo  das   variá veis   que  s e  originam  no 
ambient e.

 

4  -  E pist emologia 
genét ic a 

 

d(     ) 

P ara 

que 

oc orra 

des en vol viment o 

da 

aprendiz agem 

humana,  

é 

prec is o 

ident ific ar 

as 

c apac idades   c ognit ivas   mais   evident es

 

do  indivíduo,  

c om  o  obj et ivo  de  ex plorá-las  e  des envol vê-las .

 

 

A ss inale  a  alt ernat iva  c uja  relaç ão  da  primeira c oluna  c om  a  s egunda  est á c orret a.  

 

A)  1a;   2b;   3c;   4d.   

 

C)  1b;   2c;   3a;   4d. 

B)  1c ;  2a;   3d;   4b.   

 

D)  1d;   2b;   3c;   4a. 

 
 
25.   O  educ ador  precis a  ut iliz ar  divers as   es t rat ég ias   didát ic o-pedagógic as   que  favoreç am  o 

des envol viment o  da  aprendiz agem.  Uma  delas   é  es timular,   no  aluno,   a  met ac ogniç ão,   um 
proc ess o  que  diz  res peit o  ao  des envol viment o  da c apacidade  de 

 

A)  aprender a  aprender,  por  meio da  aut orregulaç ão,  da t omada de c o ns c iênc ia e do c ont role 

da  própria  aprendiz agem,  c onhec endo  os  erros  e  os  s uc es s os . 

B)  repres ent aç ão  da  realidade,   c omo s uport e  para  aprender  s emelhanç as   e  diferenç as   ent re 

vá rios   modelos   c ognit vos ,   poss ibilit ando  ex por,   c ont ras t ar,   c ons t ruir  e  redesc rever   os  
próprios   modelos  e  os   dos   out ros. 

C)  as similaç ão  dos  c ont eúdos,   por  meio  da  anális e  de  s it uaç ões   problemas ,  c onsiderando  o  

mét odo  dialétic o  do  pens ament o. 

D)  aprender  c ont eúdos   c onc eit uai s,   proc ediment ais   e  at it udinais,   motivada  po r  c ent ros   de 

int eress es ,  em  que  a  aquis iç ão  do c onheciment o  s e  dá  para  além  da c ooperaç ão,   da t roc a 
e  do  diálogo. 

comperve-2010-if-rn-professor-lingua-espanhola-prova.pdf-html.html

IFR N 

– Conc urso Públic o 2010  – Língua Espanhola

     

      

13